Joan Fuster

Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) es uno de los intelectuales más importantes que ha dado nuestro país. Junto a Josep Pla, es el ensayista más destacado de las letras catalanas del siglo XX. Entre sus múltiples publicaciones destacan El descrèdit de la realitat (1955), El País Valenciano (1960), Nosaltres, els valencians (1962), Diccionari per a ociosos (1964), Consells, proverbis i insolències (1968), Diari 1952-1960 (1969) y Contra Unamuno y los demás (1975). Fue profesor y catedrático de la Universitat de València y doctor honoris causa por la Universitat Autònoma de Barcelona y por la Universitat de Barcelona. Recibió el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en 1975 y el Premi de les Lletres Valencianes en 1982. Ese mismo año la extrema derecha puso dos explosivos cerca de su casa para acabar con su vida y su discurso disidente. En 1983 recibió la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Cuando murió, en 1992, dejó al pueblo de Sueca un legado material de gran valor, conformado por miles de libros, una importante colección de arte y su archivo personal.